Durant
uns dies, hem dividit la classe en dos grups. Durant la primera setmana, m’ha
tocat defendre el rol d’una mestra amb una mentalitat tradicional pel twitter,
mentre l’altre grup defensava l’escola constructivista.
Aquest
rol m’ha semblat el més fàcil perquè es el tipus d’educació que he rebut de
petita. Però, tot i això, em costava molt escriure aquelles barbaritats. A més,
crec que deia moltes coses sense argumentació i quan altres companyes em
debatien els meus tweets realment no podia dir res coherent per poder defendre
aquest rol ja que jo mateixa opinava tot el contrari.




El dissabte 12 de gener varem canviar els rols, i per tant, durant aquells dies havia de defensar el rol d’una professora constructivista. Aquest rol era molt més satisfactori ja que realment havies de dir totes aquelles coses que creus que han de canviar en l’educació, i defendre les teves idees i recolzar les de les teves companyes enfront de la crítica de l’altre grup.

Llavors,
el dia 15 varem fer un debat a classe. Aquest va ser presencial però, mentre
unes companyes debatien les altres ho feien pel twitter. Va ser una activitat
molt bona, ja que hi havia gent que realment es ficava en el paper del seu rol
i la cosa va estar molt igualada. Cada grup es defensava amb tots els arguments
que podia.

En
el debat de classe, em vaig adonar que per una banda, quan un grup defensava l’escola
constructivista, donaven bons arguments i moltes vegades basant-se en
investigacions en educació, mentre que per l’altra banda, els que defensaven l’escola
tradicional eren molt autoritaris, amb una actitud molt tancada, sense
arguments o amb arguments no coherents i aferrats a viure com en el passat,
sense deixar que l’educació evolucioni. Però, tristament a la realitat passa el
mateix. La gran majoria de les persones opinen que el coneixement només es pot
avaluar amb controls i exàmens, en comptes d’avaluar el procés; que l’única
informació certa és la que diu el llibre de text, en comptes de buscar
informació a diferents fonts fiables i crear un mateix el seu propi coneixement
adaptat a les seves necessitats en aquell moment donat; que el mestre és la
figura a seguir i que els alumnes han de escoltar i reproduir tot el que ell
diu en comptes de posar al mestre al
mateix nivell que els alumnes i que fos una figura orientadora que ajudés als
alumnes; que el currículum s’ha de seguir tal i con ve redactat i amb aquell mateix
ordre, i si pot ser arribar a explicar tot el contingut demana, en comptes de
tenir un currículum flexible que es pugui adaptar a les necessitats dels
alumnes i que es pugui moure en el temps, per exemple donar els continguts de
la tardor quan estam a la tardor, no a la primavera... Per tant, hem amb aquest
debat, hem refrescat tots els continguts que hem donat durant tot el semestre
en aquesta assignatura i això ens ha ajudat a concloure i tenir més relacionada
tota la informació.
En definitiva, hem de fer un canvi en l’educació i per això, també hem d’informar, conscienciar i convèncer a la societat de la necessitat del canvi en educació.
En definitiva, hem de fer un canvi en l’educació i per això, també hem d’informar, conscienciar i convèncer a la societat de la necessitat del canvi en educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada