I lived in Sant Agustí until
I was sixteen years old. I lived in my house with my mum, my dad and my three
brothers; Jose Luis, Jose Antonio and Cristobal. Jose Luis is older than me. He
is twenty two years old. And nowadays he is living in Palma de Mallorca. In
contrast, Jose Antonio and Cristobal are younger than me. Jose Antonio is
sixteen and Cristobal is fourteen. However, now I’m living with my boyfriend.
Firstly, we went to l’Urgell
Primary School. Then I went to Sant Agustí High School where I studied
sciences. I have always studied very hard. And last year I passed the
University entrance exam.
Consequently, I’m studying
at University. At the moment, I’m really happy with my life this school year,
because I have met a lot of people and I’m studying new learning theories that
I had never heard of, like constructivism.
Traditional methodologies are still better tan modern methodologies. Discuss Nowadays,
there is a discussion about the methodologies in education. Some people and some teachers think that traditional
methodologies are better than modern ones. However, other people think that
modern methodologies are better. So, what do you think about this?
On
the one hand, traditional methodologies of education are better to memorize
lists or theories. For instance, it is easier to memorize the theories of mathematics
than to understand all the process. Consequently, students can memorize more
things.
On
the other hand, students who have learned with traditional methodologies can’t
use all their knowledge in real situations. Probably these students will forget
the information that they memorize. For example, when I was a child I studied
all the history of Spain, but now I don’t remember anything about this, only little
things.
To
sum up, schools should teach their lessons using the constructivism
methodology. In my opinion, teachers should explain the students with examples
about their real situations using the new technologies. In fact, the student
creates his knowledge.
Email
Dear Monica,
It was great to hear from you! I’ve got so much to tell you about my first year at University.
I’m studying for a degree of teaching education. These studies are to teach children between naught to six years old. Then, if I work hard, I’ll be a good teacher.
The first semester I had five subjects and I passed four of them. But, don’t worry about this, because I’ll pass Catalan in September. Now, I’m studying seven subjects. So now I have a lot of things to do. I’m in the second semester.
I love my studies and I think all the time about the future. Probably, in three or four years’ time I’ll be teaching in a real classroom.
Also, I’ve done a lot of work and I’ve met a lot of new friends. One day you can come with us.
That’s all from now. I’ll send you more emails about the news.
El
semestre ja termina i vull resumir a grans trets tot allò que he après en Aquesta
assignatura, i sobretot com he canviat el meu punt de vista sobre l’educació.
Quan
vaig matricular-me al grau d’educació infantil, pensava que aprendria diversos
jocs per entretenir als alumnes, i sobretot a fer fitxes per a que els nens i
nenes aprenguessin coneixements. Però, sobretot a aquesta assignatura (ja que
hi ha altres que encara són tradicionals) m’he adonat que el mestre ha d’elegir el camí que vols seguir. Trobem principalment dos models d’educació; el model
tradicional, és a dir, aquell model que jo pensava que anava a treballar i que
considerava el normal ja que es amb el que m’he educat jo, i el model
constructivista o nou, que és el que vull arribar a instaurar a les meves classes quan sigui mestra.
En
el mètode tradicional, el mestre és el que sap tots els coneixements i és
superior als alumnes, per aquest motiu els infants han de reproduir el que diu
el mestre i plasmar-lo al examen per poder passar al pròxim nivell. Per tant,
només serveixen per estudiar i anar a la universitat aquells nens capaços de
memoritzar i reproduir uns coneixements. Mentre que els altres alumnes que
potser no els memoritzen, però que si els saben posar en pràctica, llavors
suspenen. Per tant, el model tradicional és un model propedèutic, ja que només
alguns poden passar de nivell en nivell fins arribar a la universitat mentre
que els altres es van quedant pel camí, i a més s’ensenyen diferents matèries
de manera selectiva i llavors, l’objecte d’estudi són els coneixements
d’aquestes matèries determinades, per tant, el currículum escolar no té
l’objectiu d’aprendre per a la vida, sinó que té l’objectiu de seleccionar
l’alumnat a partir d’uns coneixements concrets d’unes matèries.
A més, aquestos mestres van sempre estressats
per poder arribar a donar tot el temari i continguts del currículum abans de
finalitzar el curs. És per això, que les explicacions són molt ràpides i es
dedica molt poc temps per a cada contingut i és llavors quan els alumnes van
arrossegant els dubtes, es perden i no són capaços de relacionar-lo amb la
realitat perquè no entenen el concepte, només es saben la definició. Això té
molt a veure en que els nens només estudien el que diu un únic llibre, un
llibre sagrat per al mestre tradicional, el llibre de text.
D’altra
banda, a l’escola constructivista, el mestre és una figura orientativa del
alumne. El mestre ajuda a que els alumnes creïn el seu propi coneixement a
partir de diversos recursos com poden ser: revistes, informatius, internet,
documentals, enciclopèdies, diccionaris, les TIC... i proposa diversos jocs per
a que a la vegada que els nens i nenes experimenten la situació, aprenen els
continguts sense adonar-se, i així a més sap posar en practica allò que aprèn a
la seva vida real, és a dir, procurant un aprenentatge significatiu i
globalitzador. Per tant, no es basa en el llibre de text, és més, moltes
classes constructivistes ni tan sols tenen llibre de text, sinó que empren una
gran varietat de recursos, tant en paper com digitals, per construir el
coneixement a partir de diverses fonts. A més de tot això, cal fer referència
al TPACK. Aquest és el nou model de mestre, el que hem d’arribar a assolir, on
el mestre sap conceptes, sap educar i a més, saben emprar les eines de les
noves tecnologies per ensenyar. Per tant, un bon mestre és aquell que sap fer
les tres coses. Així, un mestre que sap molts conceptes i definicions, però que
no sap educar ni emprar un ordinador, llavors segurament els seus alumnes no
entendran res. I si el mestre sap com ensenyar les coses al seu alumnes i sap
utilitzar perfectament les noves tecnologies però no té una base en conceptes,
llavors, tampoc és un bon mestre, ja que els alumnes veurien com el mestre té
dubtes i causaria inseguretat. I per últim, si el mestre coneix perfectament el
món de la informàtica, però no sap com ensenyar ni sap la base del currículum
de les assignatures, l’únic que pot ser és un mestre d’informàtica. Per tant,
els mestres hem d’arribar a un equilibri entre els conceptes, la forma d’educar
i la tecnologia.
D’altra banda, a l’escola constructivista el currículum només
serveix com a base. Així, quan per exemple es fa una excursió a la muntanya, el
mestre pot explicar als seus alumnes amb algun joc, explicació, conte...
aquells continguts que en el currículum posa que s’han d’explicar al tercer
trimestre per exemple. Per tant, el currículum ha de ser flexible. Així, també
es pot allargar més un tema d’interès dels alumnats i acurtar o saltar-se un
altre sense interès. Així, també podem dedicar més temps en aprendre uns continguts
i conceptes concrets i els nens quan siguin grans es seguiran recordant perquè
recordaran les situacions i jocs en les que es varen trobar de petits. Mentre
que si només memoritzen coneixements, dos dies després de l’examen ja no et recordes
de res. Per tant, amb aquest model no s’avalua només l’examen final, sinó que
sobretot s’avalua el procés, és a dir, el dia a dia. Segons Zabala a més del
procés s’ha d’avaluar l’actitud, els continguts i els fets per a que una
persona sigui competent.
Pot
semblar que els mestres ara volen canviar al mètode constructivista només per
fer menys feina, com m’ha dit gent amb qui ho he estat comentant que diuen que
els mestres el que volen fer ara és posar a jugar tota l’estona als nens a
jugar i així menys feina per a ells i menys exàmens i deures per corregir. Però
realment, és molt més difícil ser un mestre constructivista que un tradicional.
Us preguntareu per què. Bé, primerament, perquè la societat encara no es
conscient del canvi que s’ha de fer en l’educació i no recolza els objectius
constructivistes perquè la societat té falta de informació (poseu-me per
exemple a mi mateixa que estic fent la carrera i que abans de començar a la
universitat no sabia res del canvi), segonament, perquè igual que la societat,
hi ha moltes escoles que encara no s’han sumat al canvi i un mestre no pot
arribar i intentar canviar tot el sistema de l’escola només d’arribar,
tercerament perquè és un model nou i que encara no és té molta experiència i
això pot provocar una mica de caos, quartament perquè hi ha mares i pares que
volen que els seus fills facin moltes fixes, exàmens i que tinguin molts de
deures per a casa, ja que això per a ells significa que el seu fill o filla
està aprenent molt. En sisè lloc, és molt més fàcil explicar uns continguts que
el mestre ja es sap perfectament i que repeteix cada any que haver de preparar
cada classe minuciosament amb diverses activitats que resultin educatives per
als alumnes i així, amb les activitats ensenyar els continguts adients. A més,
tenint en compte els coneixements previs dels alumnes i endinsant-nos més o
menys en un tema pels interessos i motivació del alumnat.
Ara
vull mostrar el Ple de recursos digitals que teníem la nostra classe abans de
començar l’assignatura, i ho contrastaré amb el meu nou Ple personal després de
haver finalitzat l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular.
Durant
aquest semestre he après a emprar moltes eines digitals que em seran molt útils
per a quan sigui mestra i hagi d’ensenyar amb les TIC. Alguns dels programes
són: Voki, slideshare, ivoox, animoto, voicethread i bubbl.us. A més, ha estat la primera
vegada en la meva vida que he respectat els drets d’autor en imatges, per
fer-ho he triat les fotos que m’interessaven dins la categoria Creative Commons
del programa Flickr.
En definitiva, l’educació ha de canviar! Però ho ha de fer començant desde dalt, és a dir, desde la universitat i aplicar-ho a tots els altres nivells educatius. Per tant, hem de desfer el sistema propedèutic i donar la oportunitat a tots els nens i nenes treballant les diferents intel·ligències múltiples (la musical, l’especial (arquitecte), la sinestètica (vall), la interpersonal (psicòleg), la naturalista (entendre l’entorn), la lingüística, la matemàtica i la interpersonal). Hem de educar als alumnes amb la ajuda i l’acord de les famílies i hem d’emprar l’experiència per a que els alumnes realment assoleixin els coneixements. I emprar les TIC, per tant, hem de ser mestres TPACK.
A
continuació, jo juntament amb les meves companyes Aida, Sabina i Marta hem gravat un vídeo on
fem una conclusió general de l’assignatura.
Durant
uns dies, hem dividit la classe en dos grups. Durant la primera setmana, m’ha
tocat defendre el rol d’una mestra amb una mentalitat tradicional pel twitter,
mentre l’altre grup defensava l’escola constructivista.
Aquest
rol m’ha semblat el més fàcil perquè es el tipus d’educació que he rebut de
petita. Però, tot i això, em costava molt escriure aquelles barbaritats. A més,
crec que deia moltes coses sense argumentació i quan altres companyes em
debatien els meus tweets realment no podia dir res coherent per poder defendre
aquest rol ja que jo mateixa opinava tot el contrari.
El
dissabte 12 de gener varem canviar els rols, i per tant, durant aquells dies
havia de defensar el rol d’una professora constructivista. Aquest rol era molt
més satisfactori ja que realment havies de dir totes aquelles coses que creus
que han de canviar en l’educació, i defendre les teves idees i recolzar les de
les teves companyes enfront de la crítica de l’altre grup.
Llavors,
el dia 15 varem fer un debat a classe. Aquest va ser presencial però, mentre
unes companyes debatien les altres ho feien pel twitter. Va ser una activitat
molt bona, ja que hi havia gent que realment es ficava en el paper del seu rol
i la cosa va estar molt igualada. Cada grup es defensava amb tots els arguments
que podia.
En
el debat de classe, em vaig adonar que per una banda, quan un grup defensava l’escola
constructivista, donaven bons arguments i moltes vegades basant-se en
investigacions en educació, mentre que per l’altra banda, els que defensaven l’escola
tradicional eren molt autoritaris, amb una actitud molt tancada, sense
arguments o amb arguments no coherents i aferrats a viure com en el passat,
sense deixar que l’educació evolucioni. Però, tristament a la realitat passa el
mateix. La gran majoria de les persones opinen que el coneixement només es pot
avaluar amb controls i exàmens, en comptes d’avaluar el procés; que l’única
informació certa és la que diu el llibre de text, en comptes de buscar
informació a diferents fonts fiables i crear un mateix el seu propi coneixement
adaptat a les seves necessitats en aquell moment donat; que el mestre és la
figura a seguir i que els alumnes han de escoltar i reproduir tot el que ell
diu en comptes de posar al mestre al
mateix nivell que els alumnes i que fos una figura orientadora que ajudés als
alumnes; que el currículum s’ha de seguir tal i con ve redactat i amb aquell mateix
ordre, i si pot ser arribar a explicar tot el contingut demana, en comptes de
tenir un currículum flexible que es pugui adaptar a les necessitats dels
alumnes i que es pugui moure en el temps, per exemple donar els continguts de
la tardor quan estam a la tardor, no a la primavera... Per tant, hem amb aquest
debat, hem refrescat tots els continguts que hem donat durant tot el semestre
en aquesta assignatura i això ens ha ajudat a concloure i tenir més relacionada
tota la informació. En
definitiva, hem de fer un canvi en l’educació i per això, també hem d’informar,
conscienciar i convèncer a la societat de la necessitat del canvi en educació.