divendres, 30 de novembre del 2012

L'avaluació.

Estam acostumats a avaluar-mos amb exàmens, on s’avalua la capacitat de memorització, és a dir, on tenim que aproximar-mos a el que diu el llibre de text al màxim per poder incrementar la nostra nota. Llavors, l’examen és la manera de demostrar el nostre aprenentatge. Però realment, la construcció de l’aprenentatge ho fem al procés, el dia a dia. Com per exemple, a la nostra classe de bases didàctiques i disseny curricular fem aquestes publicacions al bloc cada setmana i aconseguim una nota que llavors contarà al percentatge de l’avaluació final, per tant, en certa manera s’avalua el procés. Per tant, podem dir, que si això es pot fer a nivell universitari, llavors en els anteriors nivells també es pot transformar l’avaluació.




        Na Soler divideix els moments d’avaluació en avaluació inicial, formativa i sumativa. “La evaluación inicial y la evaluación sumativa se realizan en un momento concreto (al inicio y al final del proceso de enseñanza-aprendizaje, tanto si este es largo como corto) y tienen la finalidad de aportar informaciones sobre lo que sabe o no sabe hacer el alumno en un momento determinado”, “cuando hablamos de evaluación formativa, no nos estamos refiriendo a una evaluación que se realiza en un momento concreto y previsto, sino a aquella que se realiza a lo largo de las diferentes actividades y situaciones planteadas en el aula.” (2010, 196). Mentre que na Escamilla i en Zabala distingeixen tres tipus d’avaluació segons la seva finalitat. Així, trobem l’avaluació de diagnòstic o inicial, l’avaluació sumativa o integradora i l’avaluació formativa o reguladora. D’altra banda, segons l’àmbit d’extensió de l’avaluació, trobem l’avaluació global que es dirigeix a determinar aspectes clau d’un conjunt i l’avaluació parcial que s’orienta a l’estudi de determinats elements o dimensions de la totalitat.

Segons el grau de relació amb l’avaluador, trobem l’avaluació externa on els agents avaluadors no han participat en el procés d’ensenyament-aprenentatge i l’avaluació interna on els que avaluen han participat en el procés d’aprenentatge. Hi ha tres tipus d’avaluació interna; l’heteroavaluació on el mestre avalua a l’alumne, l’autoavaluació on l’alumne avalua el seu propi treball i la coavaluació on els companys avaluen l’activitat d’un altre .

D’altra banda, cal destacar la manera d’avaluar els diferents continguts d’en Zabala. En Zabala afirma que els continguts són una taula de quatre potes; els fets, que s’han d’avaluar fent una prova escrita, els conceptes, que s’avaluen observant l’ús que es fa del propi concepte, els procediments, que s’avaluen fent una observació sistemàtica de situacions en les que es facin servir i el més important la actitud, que s’avalua amb l’observació del comportament en les situacions conflictives que es presenten.

 

És possible transformar l’avaluació, la manera d’aprendre i d’ensenyar però per fer realitat aquests objectius, l’avaluació ha de ser transparent, és a dir, que els alumnes tinguin els criteris d’avaluació ben clars. “Esta evaluación tiene que servir al pequeño para conocer  sus progresos y dificultades, los aspectos en los que puede esforzarse y mejorar, y los que se le dan bastante bien.” (Soler, 2010, 203). A l’escola tradicional l’avaluació sol ser fosca als exàmens, però hem de fer el canvi i fer l’avaluació transparent. Un exemple de transparència a l’avaluació seria que els alumnes tinguessin uns criteris (com una rúbrica) on poder basar-se i saber en que s’han equivocat per poder millorar. Ja que els alumnes sempre busquen la certesa. “Para tener un buen conocimiento del proceso que sigue el alumnado, es imprescindible que los métodos de enseñanza ofrezcan información constantemente de cómo están siendo competentes.” (Zabala, 2010, 208)

A continuació he penjat tres vídeos d’una videoconferència de na Neus SanMartí.




És possible transformar l’avaluació i nosaltres tenim com exemple na Neus SanMartí. En aquesta conferència na Neus SanMartí entén “L’avaluació com a motor de l’aprenentatge” Per tant, depenent de com ho avaluïs, l’alumne aprendrà d’una manera o d’una altra. Llavors, també podem dir que segons na Neus SanMartí hem d’avaluar per aprendre no per sancionar.

També cal tenir en compte que al començament de canviar la forma d’avaluar, el mestre no sap ben be com sortirà la cosa, i això crea una situació de descontrol. Aquest descontrol crea resistència sobretot per part de les famílies, i fins i tot d’alguns alumnes perquè volen tenir ben clar com se’ls avaluarà i que han de fer per treure la millor nota possible. I llavors, és quan els pares sobretot recolzen el model tradicional on els examen mostraven l’aprenentatge del alumnes. Tot i això, hi ha molts de pares ho tenen molt clar, i estan d’acord amb el canvi.

Però, moltes vegades també són els propis mestres i les escoles els que es resisteixen contra el canvi. Steve Wheeler al seu bloc Learning with ‘e’s tracta aquest aspecte de resistencia contra el canvi. “How can we promote successful change in education? Schools are notoriously conservative institutions, so it is often difficult to introduce new ideas. Much of the resistence to change comes from teachers who ‘have always done this way’ and who have the mentality that ‘if it ain’t broke, don’t fix it’”. “Technical support can be second to none, and all the support in the world on offer, but if the teacher is not convinced of its usefulness, forget it”. “Reflection on practice is therefore a vital component in change management”.


Segons Isabel Soler a l’educació infantil quan avaluem “lo más importante no es emitir un juicio o definir una situación , sino plantearse hipótesis, contrastarlas con los otros adultos que se relacionan con él o con ella, verificarlas y modificarlas cuando veamos que no responden a su evolución. (2010, 194) “La evaluación en la escuela debe dirigirse a todo el proceso de enseñanza y de aprendizaje y, por lo tanto, no sólo a los resultados que ha conseguido el alumnado, sino a cualquiera de las tres variables fundamentales que intervienen en el proceso de enseñanza y aprendizaje, es decir, las actividades que promueve el profesorado, las experiencias que realiza el alumnado y los contenidos de aprendizaje” (Zabala, 2010, 194) “El objetivo debe ser evaluar para ayudar al alumno a que mejore el dominio de una competencia determinada, por lo que es necesario: conocer cuáles son sus dificultades con el fin de establecer las estrategias de aprendizaje más apropiadas para llegar a superarlas, disponer del conocimiento sobre los distintos esquemas de actuación existentes con relación al problema, y saber seleccionar el esquema o los esquemas de actuación más apropiados para resolverlo.” (Zabala, 2010, 201)


A partir de la nostra pròpia experiència a les classes, hem de millorar i evolucionar, per no cometre els mateixos errors i així, modificar el nostre programa educatiu. Per tant, “la evaluación debe servir básicamente para intervenir, cambiar y mejorar nuestra práctica y la evolución y el aprendizaje de todos los niños y niñas de la clase.” (Soler, 2010, 194)


 Personalment, vull destacar la importància de l’avaluació en l’educació, ja que si ara aconseguim el canvi en la metodologia a les aules, passant d’una metodologia tradicional a una metodologia constructivista, però, a l’hora de avaluar l’aprenentatge dels alumnes continuem emprant un examen que determina la informació que ha memoritzat l’alumne, llavors no estem fent res. Perquè no té cap sentit treballar per competències, si al final el que s’avalua és l’examen en comptes de tot el procés educatiu del nen. Per tant estam parlant d’una contradicció, i com que ara sabem l’error, les futures mestres hem d’evitar aquesta mena de contradiccions per avaluar correctament els esforços dels nostres alumnes i fer veure als alumnes que treballar dia a dia realment té un gran valor.


Aquesta idea de l’avaluació d’alguna manera ja me l’havia plantejat en moltes altres ocasions com alumna. Perquè sempre havia pensat que un pot tenir un mal dia i que no li sortís bé l’examen, i per això no trop just que en moltes ocasions et juguis l’assignatura sencera a un únic examen. A més, sempre feia els deures que hem manaven i inclús treballs i lectures per pujar la nota i tenia molt bona actitud a classe, però mai veia que realment l’actitud i els meus esforços del dia a dia s’observessin reflectits a la nota final del trimestre, ja que era clarament la mitja dels meus exàmens. Però, tot al contrari, quan eres un alumne amb mala actitud i molts negatius, encara que la mitja dels exàmens estigués aprovada, no aprovaves l’assignatura.


Per últim, he creat un power point que esquematitza les maneres d’avaluar esmentades i he pujat aquest power point a la pàgina web Slideshare. A més, vull destacar que totes les imatges que apareixen les he agafat de Flickr i que he respectat els seus drets d’autor.

                 
                               L'avaluació en l'educació infantil from VirginiaAR

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada